BENET XVI: LLUM DEL MÓN // Traducció oficial de les paraules de Benet XVI sobre el preservatiu

Extracte del llibre Llum del món, conversa de Peter Seewald amb Benet XVI, Editorial Herder, pàgines 128-130

Altres fragments sobre altres temes, aquí.

Amb el seu viatge a l’Àfrica el març de 2009, la política del Vaticà respecte a la sida torna un cop més al punt de mira dels mitjans. El vint-i-cinc per cent dels malalts de sida del món sencer són tractats actualment a institucions catòliques. A alguns països, com ara Lesotho, són molts més del quaranta per cent. Vostè va declarar a l’Àfrica que la doctrina tradicional de l’Església ha demostrat ser un camí segur per a detenir l’expansió del VIH. Els crítics, també des de les files de l’Església, oposen a aquesta declaració que és de bojos prohibir la utilització del preservatiu a una població amenaçada per la sida.

El viatge a l’Àfrica fou totalment apartat a les publicacions només per una sola frase. Em van demanar per què l’Església catòlica assumia una postura irrealista i ineficaç davant la qüestió de la sida. Per això, em vaig sentir realment desafiat, ja que l’Església hi fa més que ningú. I continuo sostenint-ho. Perquè és l’única institució que hi és de forma més pròxima i concreta junt a les persones, prevenint, educant, ajudant, aconsellant, acompanyant. Perquè tracta tants malalts de sida, especialment nens, com cap altra.

He pogut visitar un d’aquests serveis i conversar amb els malalts. Aquesta fou l’autèntica resposta: l’Església fa més que la resta perquè no parla pas només des de la tribuna periodística, sinó que ajuda. Les germanes i els germans hi són in situ. En aquesta ocasió no vaig prendre la posició general respecte al problema del preservatiu, sinó que, únicament, vaig dir (cosa que esdevingué després un gran escàndol) que el problema no pot solucionar-se amb la distribució de preservatius. Han de passar moltes més coses. Hem de ser a prop de les persones, conduir-les, ajudar-les, i això tant abans com després de contraure la malaltia.

I la realitat és que sempre que algú ho requereix, es tenen preservatius a disposició. Però això no resol la qüestió. Han de passar més coses. Entretant, s’ha desenvolupat,justament en l’àmbit secular, l’anomenada teoria ABC, que significa:

«Abstinence – Be faithful – Condom!» [Abstinència – Fidelitat – Preservatiu], on el preservatiu es presenta únicament com a punt d’escapatòria quan els altres dos punts no funcionen. És a dir, la mera fixació amb el preservatiu significa treure tota la transcendència a la sexualitat. I aquest és precisament l’origen perillós del fet que tantes persones no trobin ja la sexualitat com a l’expressió de l’amor, sinó únicament una mena de droga que s’administren ells mateixos. Per això, la lluita contra aquest procés forma part de la lluita perquè la sexualitat sigui valorada positivament i pugui desplegar la seva acció positiva en la totalitat de la condició humana.

Pot haver casos justificats de caràcter aïllat; per exemple, jo diria que, si un home prostituït utilitza un preservatiu, aquest pot ser un primer pas cap a la moralització, un primer tram de responsabilitat per desenvolupar de nou una consciència que no tot està perdut i que no es pot fer tot el que es vol. Però aquesta no és l’autèntica forma d’abordar aquest mal de l’infecció amb VIH. La vertadera forma ha de consistir realment en la humanització de la sexualitat.

Significa això que l’Església catòlica no està, en principi, en contra de la utilització de preservatius?

És obvi que no la veu pas com a solució real i moral. No obstant això, en un o altre cas pot existir, la intenció de reduir el perill de contagi pot ser un primer pas en el camí cap a una sexualitat viscuda de forma diferent, una sexualitat més humana.