Category Archives: Alegria

31 Preguntas sobre la infancia de Jesús, 31 respuestas de Benedicto XVI

31 Preguntas y respuestas sobre la infancia de Jesús de Nazaret extraídas del libro de Joseph Ratzinger-Benedicto XVI Jesús de Nazaret. La infancia de Jesús.  El texto de las respuestas está sacado literalmente del original. Las preguntas son mías.

 

1. ¿Cuál es el objetivo del libro sobre la infancia de Jesús que ha escrito Benedicto XVI?

 

SOBRE JESÚS Y SU MISIÓN

2. ¿De dónde viene Jesús?

3. ¿Por qué el nombre de Jesús?

4. ¿Por qué Dios, siendo amor, es signo de contradicción?

5. ¿Cómo es el reino del Hijo de Dios? ¿Qué relación tiene con los reinos de los poderosos del mundo?

6. ¿Por qué la salvación de Jesús consiste en el perdón de los pecados?

7. ¿Qué libertad tiene Jesús con respecto a la Ley?

8. ¿Qué diferencia hay entre la paz del emperador Augusto y la paz de Cristo?

 

LAS GENEALOGÍAS DE JESÚS

9. ¿Cuál es el sentido de la genealogía de Jesús que describe san Mateo?

10. ¿Cuál es la estructura simbólica de la genealogía que describe el evangelio de san Lucas?

11. ¿Por qué no coinciden las genealogías que describen los evangelistas Mateo y Lucas?

12. ¿Qué papel tiene José en la genealogía de Jesús?

 

HISTORICIDAD DE LAS NARRACIONES

13. ¿Son ciertas las narraciones de la infancia de Jesús de san Mateo y san Lucas?

14. El nacimiento virginal de Jesús, ¿es un mito o una verdad histórica?

15. ¿Podemos determinar el tiempo histórico en el que nació Jesús?

16. ¿Sucedió la matanza de inocentes por parte de Herodes?

 

ANUNCIACIÓN

17. ¿Por qué el ángel saluda a la Virgen María con un chaire, ‘Ave’, en lugar del acostumbrado ‘Shalom’ judío?

18. ¿Qué relación tiene la alegría con el título “llena de gracia” que el Ángel aplica a María?

19. La respuesta de la Virgen María al ángel, ¿qué denota sobre su forma de ser?

20. ¿Por qué la respuesta afirmativa de María al ángel es esencial?

 

DE LA NAVIDAD A LOS DOCE AÑOS

21. A José se le considera un “hombre justo” ¿Qué significa esta expresión?

22. ¿Por qué José y María van a Belén?

23. ¿Qué sugiere el hecho que no tuvieran sitio en la posada de Belén para acoger a María, encinta, y José?

24. ¿Se puede afirmar que Jesús nació en una gruta?

25. ¿Nació Jesús entre un buey y una mula?

26. ¿Quiénes eran los Magos que van a adorar al Niño?

27. ¿Qué ve la tradición cuando describe a los Magos como tres reyes?

28. ¿Por qué dieron los Magos oro, incienso y mirra?

29. ¿Por qué san Mateo dice que a Jesús se le llamaría nazareno, de acuerdo con los profetas?

30. ¿Por qué tardan María y José tres días en encontrar a Jesús en el templo, tras haberlo perdido cuando tenía 12 años?

31. ¿Qué valor tienen las palabras de Jesús cuando María y José lo encuentran en el templo?

31 preguntes sobre la infància de Jesús, 31 respostes de Benet XVI

31 Preguntes i respostes sobre la infància de Jesús extretes del llibre de Joseph Ratzinger-Benet XVI Jesús de Nazaret. La infancia de Jesús.  El text de les respostes està tret literalment de l’original. Les preguntes són meves.

1. Quin és l’objectiu del llibre sobre la infància de Jesús que ha escrit Benet XVI?

SOBRE JESÚS I LA SEVA MISSIÓ

2. D’on ve Jesús?

3. Per què el nom de Jesús?

4. Per què Déu, essent amor, es signe de contradicció?

5. Com és el regne del Fill de Déu? Quina relació té amb els regnes dels poderosos del món?

6. Per què la salvació de Jesús consisteix en el perdó dels pecats?

7. Quina llibertat té Jesús respecte de la Llei?

8. Quina diferència hi ha entre la pau de l’emperador August i la pau de Crist?

LES GENEALOGIES DE JESÚS

9. Quin és el sentit de la genealogia de Jesús que descriu sant Mateu?

10. Quina és l’estructura simbòlica de la genealogia que descriu l’evangeli de sant Lluc?

11. Per què no coincideixen les genealogies que descriuen els evangelistes Mateu i Lluc?

12. Quin paper té Josep en la genealogia de Jesús?

HISTORICITAT DE LES NARRACIONS

13. Són certes les narracions de la infància de Jesús de sant Mateu i sant Lluc?

14. El naixement virginal de Jesús, ¿és un mite o una veritat històrica?

15. Podem determinar el temps històric en el qual nasqué Jesús?

16. Succeí la matança d’innocents per part d’Herodes?

ANUNCIACIÓ

17. Per què l’àngel saluda la Verge Maria amb un chaire, ‘Ave’, enlloc de l’acostumat ‘Shalom’ jueu?

18. Quina relació té l’alegria amb el títol “plena de gràcia” que l’àngel aplica a Maria?

19. La resposta de la Verge Maria a l’àngel, ¿què palesa sobre la seva forma de ser?

20. Per què la resposta afirmativa de Maria a l’àngel és essencial?

DEL NADAL ALS DOTZE ANYS

21. A Josep se’l considera un “home just” ¿Què significa aquesta expressió?

22. Per què Josep i Maria van a Betlem?

23. Què suggereix el fet que no tinguessin lloc a Betlem per acollir Maria i Josep?

24. Es pot afirmar que Jesús nasqué en una gruta?

25. Nasqué Jesús entre un bou i una mula?

26. Qui eren els Mags que van a adorar al Nen?

27. Què veu la tradició quan descriu els Mags com a tres reis?

28. Per què donaren els Mags or, encens i mirra?

29. Per què sant Mateu diu que a Jesús se l’anomenaria natzarè, d’acord amb els profetes?

30. ¿Per què triguen Maria i Josep tres dies en trobar Jesús en el temple, després d’haver-lo perdut quan tenia dotze anys?

31. ¿Quin valor tenen les paraules de Jesús quan Maria i Josep el troben en el temple?

Dues plagues, tres reptes i una alternativa: la crisi mundial vista per Benet XVI

Benet XVI, aquest ancià que reunirà a Madrid més joves que totes les estrelles del pop del moment hagin pogut mai aplegar, va dir fa uns anys que dues veritables plagues del nostre temps són el materialisme econòmic i el relativisme ètic.

Titllar de plaga la tendència a tenir-tenir-tenir que ha impulsat el consum en les economies avançades durant els darrers decennis podria sonar, sobretot a oïdes de gent amb butxaques plenes, a exageració i tremendisme. Però les inquietants imatges de bandes de joves assaltant comerçosatracant ferits i robant televisors de plasma en el Regne Unit, mentre altres ciutadans combaten el desordre amb escombra a punt, semblen fer bona la comparació.

Tot i així, reduir les causes d’aquests disturbis a aquestes dues plagues resulta insuficient. Potser és més complerta la diagnosi que el mateix Papa Ratzinger va fer el passat mes de maig, quan enumerava els tres reptes als quals s’enfronta la fe cristiana, i amb ella el món: “la recerca sovint exasperada del benestar econòmic, en una fase de greu crisi econòmica i financera, el materialisme pràctic i el subjectivisme dominant “. És a dir: el benestar buscat obsessivament per satisfer els anhels de felicitat, una vida quotidiana que prescindeix de tota dimensió transcendent, i el desinterès per la veritat. Aquestes tres tendències són tant més fortes com àmpliament acceptades de manera moltes vegades irreflexiva.

D’acord amb tal diagnòstic, la crisi econòmica i financera no seria tant greu sense les conseqüències pernicioses i salvatges de la prèvia exasperació consumista i del despietat afany de lucre de moltes persones en molts punts de l’economia planetària. Com sortir d’aquest estat de gran irritació, que això significa precisament estar exasperat? Fins ara, n’hi havia prou amb consumir un altre cop. Però quan no hi ha diners de gastar ni se’n deixen tan fàcilment, la solució es complica.

El Papa sosté que l’home “no és possible guarir-lo només des de fora, creant condicions econòmiques favorables“; més aviat, precisa buscar un fonament alternatiu al dels béns materials. I ell proposa la fe: “La fe atorga a la vida una base nova, un nou fonament sobre el qual l’home pot recolzar-se, de tal manera que precisament el fonament habitual, la confiança en la renda material, queda relativitzat“.

Aquesta proposta d’unes bases noves per a la pròpia vida és al nucli mateix de la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid. En el seu missatge a tots els participants, Benet XVI suggereix: “construïu la vostra casa sobre roca, com l’home que «va cavar i va enfondir». Intenteu també vosaltres acollir cada dia la paraula de Crist. Escolteu-lo com l’Amic veritable amb qui compartir el camí de la vostra vida. Amb ell al vostre costat sereu capaços d’afrontar amb valentia i esperança les dificultats, els problemes, també les desil·lusions i els fracassos. Contínuament se us presentaran propostes més fàcils, però vosaltres mateixos us adonareu que es revelen com a enganyoses, no donen serenitat ni alegria”. Semblarà fora de lloc, incomprensible, fosc o fins retrògrad, però aquest missatge de Benet XVI ha estat llegit centenars de milers de vegades durant els últims mesos per centenars de milers de joves, que s’acosten a la capital castellana des de tots els racons del planeta.

En el fons, és una mostra més de la convicció que comparteixen el Papa i aquests joves que “les solucions als problemes actuals de la humanitat no poden ser només tècniques, sinó que han de tenir en compte totes les exigències de la persona, que està dotada d’ànima i cos, i així han de tenir en compte el Creador, a Déu”.

¿Plantegen els esvalotadors britànics, els indignats castellans, els apurats mandataris occidentals, una alternativa tan radicalment clara i tan desacomplexada al model en crisi actual?

La JMJ és una oportunitat més per conèixer de primera mà aquesta alternativa que porta proposant Benet XVI, davant el desconcert postmodern i el totalitarisme de la indiferència.

Bones festes i males notícies (o la singular forma de felicitar el Nadal que té Benet XVI)

Diuen els experts que les controvèrsies mediàtiques solen afavorir, amb freqüència, els elements conflictius per sobre de la recerca de la veritat. El gran escàndol del 2010 per a l’Església -els abusos sexuals del clergat- va camí de convertir-se en el conflicte que, en contra del previst, va aconseguir portar aquests dos elements a la seva màxima expressió.

Benet XVI no és amic de felicitar el Nadal a la Cúria amb frases convencionals i discursos de compromís. Així com en la primera oportunitat, el 2005, va plantejar obertament la seva visió de la història de l’Església després del Vaticà II (hermenèutica de la discontinuïtat vs hermenèutica de la ruptura) en aquest Nadal de 2010 ha afrontat sense embuts “les grans angoixes” que han marcat l’actualitat informativa al voltant dels sacerdots els últims mesos. Amb la seva franquesa habitual, Benet XVI ha explicat: “hem estat torbats quan, precisament en aquest any i en una dimensió inimaginable per a nosaltres, hem tingut coneixement d’abusos contra menors comesos per sacerdots, que trabuquen el Sagrament en el seu contrari: sota el mantell del sagrat fereixen profundament a la persona humana en la seva infància i li ocasionen un dany per a tota la vida”. Assegura haver vist el rostre de l’Església “cobert de pols” i el seu vestit “estripat” per culpa dels sacerdots.

Molt s’ha comentat el paper dels mitjans en aquesta polèmica mediàtica. Desencadenat el mecanisme del boc expiatori, no ha estat fàcil en ocasions sostreure la raó de l’espiral d’acusacions que s’abocaven contra el papa alemany, precisament la persona que -passats els dies de gran conflagració-ha aparegut com el bo de la pel·lícula. La societat buscava un culpable, i aquest ancià vestit de blanc semblava, mai millor dit, un blanc fàcil. Afortunadament, el relat informatiu dels mitjans no està tot escrit per endavant, i els esdeveniments van portar les plomes periodístiques per camins fora de guió. Si el març i abril se’l presentava com el gran odiat, després del viatge al Regne Unit i en vigílies de la seva visita a Barcelona i Santiago un prestigiós observador afirmava que el Papa “ha sabut fer arribar els seus missatges al poble”.

Només la veritat …

Potser hagi estat això, la seva capacitat de connectar amb el poble, el que més incomoda els seus opositors. Però aquesta capacitat d’entendre l’ànima del tipus corrent ni s’improvisa ni és fruit d’un càlcul estratègic o d’un pla de comunicació. Part de l’èxit de Benet XVI en sortir airós d’un any sembrat de males notícies respon, simplement, a la seva capacitat d’entendre en la seva essència el funcionament de les controvèrsies en l’opinió pública. Sap que més enllà de la polèmica del gran titular s’ha de buscar sempre la veritat, si alguna cosa ha de cert en la narració, és a dir, allò que realment han viscut les persones concretes que apareixen en la notícia.

En altres paraules, busca la veritat. I aquesta recerca de la veritat, un cop més, s’ha revelat no només com l’única actitud finalment vàlida, sinó com la mediàticament més fructífera. Aquesta actitud queda explicitada en les seves recents declaracions a Peter Seewald sobre l’escàndol dels abusos del clergat: “Saltava a la vista que la informació donada per la premsa no estava guiada per la pura voluntat de transmetre la veritat sinó que hi havia també un gaudi a desairar l’Església i en desacreditar-la el més possible. Però, més enllà d’això, havia de quedar sempre clar que, en la mesura que és veritat, hem d’estar agraïts per tota informació. La veritat, unida a l’amor ben entès, és el valor número u. Finalment, els mitjans no podrien haver informat d’aquesta manera si el mal no estigués present en la mateixa Església. Només perquè el mal estava a l’Església va poder ser utilitzat per altres en contra”.

En coherència amb aquest punt de partida, el Papa va exhortar en el seu discurs de Nadal a la Cúria a “acceptar aquesta humiliació com una exhortació a la veritat i una crida a la renovació. Només la veritat salva. Hem preguntar-nos què podem fer per reparar el més possible la injustícia comesa. Ens hem de preguntar què estava equivocat en el nostre anunci, en tota la nostra manera de configurar l’ésser cristià, de manera que una cosa semblant pogués succeir. Hem de trobar una nova determinació en la fe i en el bé. Hem de ser capaços de penitència. Hem esforçar-nos a intentar tot el possible, en la preparació al sacerdoci, perquè una cosa semblant no pugui tornar a succeir”. De la mà de Benet XVI, el gran escàndol ha contribuït a que sortís a la llum una gran veritat, incòmoda, sobre els membres de l’Església. I només a partir de la veritat es pot millorar el present.

… I tota la veritat

La veritat ha estat, en efecte, incòmoda i dolorosa per a l’Església. Però la veritat no s’acaba aquí. Explica Benet XVI: “no podem tampoc callar sobre el context del nostre temps en què hem hagut de veure aquests esdeveniments. Hi ha un mercat de la pornografia que afecta els nens, que d’alguna manera sembla ser considerat per la societat cada vegada més com una cosa normal. La destrucció psicològica de nens, les persones dels quals són reduïdes a article de mercat, és un espantós signe dels temps (…). Es planteja també el problema de la droga, que amb força creixent estén els seus tentacles de pop per tot el globus terrestre (…) Tot plaer és insuficient i l’excés en l’engany de l’embriaguesa es converteix en una violència que destrueix regions senceres, i això en nom d’un malentès fatal de la llibertat en el qual precisament la llibertat de l’home és determinada i al final anul·lada del tot”. En el discurs, a més, Benet XVI apunta als fonaments ideològics d’aquests mals: l’apologia de la pedofília en els 70 i la substitució de la moral per un càlcul relativista de les conseqüències.

Tan peculiar -per valenta- felicitació de Nadal prossegueix després comentant el Sínode de les Esglésies Orientals, el viatge al Regne Unit i la beatificació del cardenal Newman. El text complet, aquí. De lectura imprescindible.

Bon Nadal!