Category Archives: América

Kiesle Case

From: http://popebenedictandclergyabuse.blogspot.com/

The Case of The Rev. Stephen Kiesle of Martinez, CA

Critical Responses on the Case of Stephen Kiesle

Carta pastoral de Benet XVI als catòlics d’Irlanda

Font: http://parroquiasarria.free.fr/benetirl.doc

1. Estimats germans i germanes de l’Església a Irlanda: us escric amb gran preocupació com a Pastor de l’Església universal. Igualment que vosaltres estic profundament consternat per les notícies relatives a l’abús de nens i joves indefensos per part de membres de l’Església a Irlanda, especialment sacerdots i religiosos. Comparteixo el neguit i el sentiment de traïció que molts de vosaltres varen experimentar en assabentar-vos  d’aquests actes pecaminosos i criminals i de la manera en que van ser afrontats per les autoritats de l’Església a Irlanda.

Com sabeu, vaig convidar fa poc els bisbes d’Irlanda a una reunió a Roma per tal que informessin sobre com varen afrontar aquestes qüestions en el passat i indiquessin els passos que havien donat per a fer front a una situació tan greu. Juntament amb alguns alts prelats de la Cúria Romana vaig escoltar el que havien de dir, tant individualment com en grup, sigui sobre l’anàlisi dels errors comesos i les lliçons apreses, com sobre la descripció dels programes i procediments actualment en curs. Les nostres discussions van ser franques i constructives. Estic segur que, com a resultat, els bisbes estan ara en una posició més forta per a continuar la tasca de reparar les injustícies del passat i d’abordar qüestions més àmplies relacionades amb l’abús dels nens de manera conforme amb les exigències de la justícia i els ensenyaments de l’Evangeli.

2. Per la meva part, tenint en compte la gravetat d’aquests delictes i la resposta sovint inadequada que han rebut per part de les autoritats eclesiàstiques del vostre país, he decidit escriure aquesta carta pastoral per expressar la meva proximitat, i proposar-vos  un camí de curació, renovació i reparació.

És veritat, com han observat moltes persones al vostre país, que el problema de l’abús de menors no és específic d’Irlanda o de l’Església. No obstant això, la tasca que teniu ara davant vostre és la de fer front al problema dels abusos ocorreguts dins de la comunitat catòlica d’Irlanda i de fer-ho amb coratge i determinació. Que ningú no s’imagini que aquesta dolorosa situació es resolgui aviat. S’han donat passos positius, però encara queda molt per fer. Necessitem perseverança i oració, amb gran fe en la força salvadora de la gràcia de Déu.

Al mateix temps, haig també d’expressar la meva convicció que per a recuperar-se d’aquesta dolorosa ferida, l’Església a Irlanda, ha de reconèixer en primer lloc davant Déu i davant dels altres, els greus pecats comesos contra nens indefensos. Aquest reconeixement, juntament amb un sincer dolor pel dany causat a les víctimes i les seves famílies, ha de desembocar en un esforç conjunt per a garantir que en el futur els nens estiguin protegits de semblants delictes.

Mentre us enfronteu als reptes d’aquest moment, us demano que recordeu la ‘roca de la qual vau ser tallats’ (Isaïes 51, 1). Reflexioneu sobre la generosa i sovint heroica contribució oferta a l’Església i a la humanitat per generacions d’homes i dones irlandesos, i feu que d’aquesta reflexió en broti l’impuls per a un honest examen de consciència personal i per a un sòlid programa de renovació de l’Església i de l’individu. Prego perquè, assistida per la intercessió dels seus nombrosos sants i purificada per la penitència, l’Església a Irlanda superi aquesta crisi i torni a ser un cop més testimoni convincent de la veritat i la bondat de Déu Totpoderós, que es manifesta en el seu Fill Jesucrist.

3. Al llarg de la història, els catòlics irlandesos han demostrat ser, tant en la seva pàtria com fora d’ella, una força motriu del bé. Monjos celtes com sant Columbà varen difondre l’evangeli a l’Europa occidental i van establir les bases de la cultura monàstica medieval. Els ideals de santedat, caritat i saviesa transcendent, nascuts de la fe cristiana, van quedar plasmats en la construcció d’esglésies i monestirs i en la creació d’escoles, biblioteques i hospitals, que van contribuir a consolidar la identitat espiritual d’Europa. Aquells missioners irlandesos devien la seva força i la seva inspiració a la fermesa de la seva fe, al fort lideratge i a la rectitud moral de l’Església en la seva terra natal.

A partir del segle XVI, els catòlics a Irlanda van travessar per un llarg període de persecució, durant el qual van lluitar per mantenir viva la flama de la fe en circumstàncies difícils i perilloses. Sant Oliver Plunkett, màrtir i arquebisbe d’Armagh, és l’exemple més famós d’una multitud de coratjosos  fills i filles d’Irlanda disposats a donar la seva vida per la fidelitat a l’Evangeli. Després de l’Emancipació Catòlica, l’Església va ser lliure de nou per tornar a créixer. Les famílies i una infinitat de persones que havien conservat la fe en el moment de la prova es van convertir en l’espurna d’un gran renaixement del catolicisme irlandès al segle XIX. L’església escolaritzava, especialment els pobres, el qual va suposar una important contribució a la societat irlandesa. Entre els fruits de les noves escoles catòliques es compta l’augment de les vocacions: generacions de sacerdots missioners, germanes i germans, van deixar la seva pàtria per servir en tots els continents, sobretot en el  món de parla anglesa. Eren excepcionals, no només per l’amplitud del seu nombre, sinó també per la força de la fe i la solidesa del seu compromís pastoral. Moltes diòcesis, especialment a l’Àfrica, Amèrica i Austràlia, s’han beneficiat de la presència de clergues i religiosos irlandesos, que varen predicar l’Evangeli i van fundar parròquies, escoles i universitats, clíniques i hospitals, obertes tant als catòlics, com la resta de la societat, prestant una atenció particular a les necessitats dels pobres.

En gairebé totes les famílies irlandeses, hi ha hagut sempre algú – un fill o una filla, un oncle o una tieta, que van donar les seves vides a l’Església. Amb raó, les famílies irlandeses tenen un gran respecte i afecte pels seus éssers estimats que van dedicar la vida a Crist, compartint el do de la fe amb els altres i traduint-la en accions servint amb amor a Déu i al proïsme.

4. En les últimes dècades, però, l’Església en el vostre país ha hagut d’enfrontar-se a nous i greus reptes per a la fe a causa de la ràpida transformació i secularització de la societat irlandesa. El canvi social ha estat molt ràpid i sovint ha repercutit adversament en la tradicional adhesió de les persones als ensenyaments i valors catòlics. Així mateix, les pràctiques sagramentals i devocionals que sustenten la fe i la fan créixer, com la confessió freqüent, la pregària diària i els recessos anuals es van deixar, amb freqüència, de costat.

També va ser significativa en aquest període la tendència, fins i tot per part dels sacerdots i religiosos, a adoptar formes de pensament i de judici de la realitat secular sense referència suficient a l’Evangeli. El programa de renovació proposat pel Concili Vaticà II va ser de vegades mal entès i, a més, a la llum dels profunds canvis socials que estaven tenint lloc, no era gens fàcil discernir la millor manera de realitzar-lo. En particular, hi va haver una tendència, motivada per bones intencions, però equivocada, d’evitar els enfocaments penals de les situacions canònicament irregulars. En aquest context general hem de tractar d’entendre l’inquietant problema d’abús sexual de nens, que ha contribuït no poc a l’afebliment de la fe i la pèrdua de respecte per l’Església i els seus ensenyaments.

Només examinant acuradament els nombrosos elements que han donat lloc a la crisi actual és possible fer un diagnòstic clar de les causes i trobar les solucions eficaces. Certament, entre els factors que han contribuït a ella, podem enumerar: els procediments inadequats per a determinar la idoneïtat dels candidats al sacerdoci i a la vida religiosa, la insuficient formació humana, moral, intel·lectual i espiritual en els seminaris i noviciats, la tendència de la societat a afavorir el clergat i altres figures d’autoritat i una preocupació fora de lloc pel bon nom de l’Església i per evitar escàndols el resultat de la qual cosa va ser la falta d’aplicació de les penes canòniques en vigor i de la salvaguarda de la dignitat de cada persona. És necessària una acció urgent per a contrarestar aquests factors, que han tingut conseqüències tan tràgiques per a la vida de les víctimes i les seves famílies i han enfosquit tant la llum de l’Evangeli, com no ho havien fet segles de persecució.

5. En diverses ocasions, des de la meva elecció a la Seu de Pere, he volgut trobar-me  amb les víctimes d’abusos sexuals i estic disposat a seguir fent-ho en el futur. He parlat amb ells, he escoltat les seves històries, he constatat el seu sofriment, he resat amb ells i per ells. Anteriorment, en el meu pontificat, preocupat per abordar aquesta qüestió, vaig demanar als bisbes d’Irlanda, durant la visita “ad limina” de 2006 que “establissin la veritat del que va passar en el passat i prenguessin totes les mesures necessàries per a evitar que passés de nou, per tal d’assegurar que els principis de justícia siguin plenament respectats i, sobretot, per curar a les víctimes i a tots els afectats per aquests crims atroços”(Discurs als bisbes d’Irlanda, el 28 d’octubre de 2006).

Amb aquesta carta, us vull exhortar a tots vosaltres, com a poble de Déu a Irlanda, a reflexionar sobre les ferides infligides al cos de Crist, els remeis necessaris i de vegades dolorosos, per embenar-les i i curar-les, i la necessitat de la unitat, la caritat i l’ajuda mútua en el llarg procés de recuperació i renovació eclesial. Em dirigeixo ara a vosaltres amb paraules que em surten del cor, i vull parlar a cadascun de vosaltres i a tots vosaltres com a germans i germanes en el Senyor.

6. A les víctimes d’abusos i les seves famílies

Heu patit immensament i això m’afligeix molt. Sé que res no pot esborrar el mal que heu suportat. La vostra confiança ha estat traïda i violada la vostra dignitat. Molts de vosaltres han experimentat que quan van tenir el valor suficient per parlar del que els havia passat, ningú no volia escoltar-los. Aquells que van patir abusos en els internats han d’haver sentit que no hi havia manera d’escapar del seu dolor. És comprensible que us sigui difícil perdonar o reconciliar-vos amb l’Església. En el seu nom, expresso obertament la vergonya i el remordiment que sentim tots. Al mateix temps, us demano que no perdeu l’esperança. En la comunió amb l’Església és on ens trobem amb la persona de Jesucrist, que va ser ell mateix una víctima de la injustícia i el pecat. Com vosaltres, encara porta les ferides del seu sofriment injust. Ell entén la profunditat del vostre dolor i la persistència del seu efecte en les vostres vides i les vostres relacions amb els altres, incloent-hi la vostra relació amb l’Església.

Sé que a alguns de vosaltres els resulta difícil fins i tot d’entrar en una església després del que ha succeït. No obstant això, les ferides de Crist, transformades pel seu sofriment redemptor, són els instruments que han trencat el poder del mal i ens fan renéixer a la vida i l’esperança. Crec fermament en el poder curatiu del seu amor sacrificial – fins i tot en les situacions més fosques i desesperades – que allibera i porta la promesa d’un nou començament.

Al dirigir-me a vosaltres com un pastor, preocupat pel benestar de tots els fills de Déu, us demano humilment que reflexioneu sobre el que he dit. Us prego que, acostant-vos a Crist i participant en la vida de la seva Església – una Església purificada per la penitència i renovada en la caritat pastoral – pugueu descobrir de nou l’amor infinit de Crist per cada un de vosaltres. Estic segur que d’aquesta manera sereu capaços de trobar reconciliació, profunda curació interior,  i pau.

7. Als sacerdots i religiosos que han abusat de nens
Heu traït la confiança dipositada en vosaltres per joves innocents i pels seus pares. Heu de respondre d’això davant Déu Totpoderós i davant els tribunals degudament constituïts. Heu perdut l’estima de la gent d’Irlanda i  abocat vergonya i deshonor sobre els vostres semblants. Aquells de vosaltres que són sacerdots han violat la santedat del sagrament de l’Ordre, en el qual Crist mateix es fa present en nosaltres i en les nostres accions. Juntament amb l’immens dany causat a les víctimes, un mal enorme s’ha fet a l’Església i a la percepció pública del sacerdoci i de la vida religiosa.

Us exhorto a examinar la vostra consciència, a assumir la responsabilitat dels pecats que heu comès i a expressar amb humilitat el vostre pesar. El penediment sincer obre la porta al perdó de Déu i a la gràcia de la veritable esmena.

Heu de tractar d’expiar personalment les vostres accions oferint oracions i penitències per aquells que heu ofès. El sacrifici redemptor de Crist té el poder de perdonar fins i tot el més greu dels pecats i d’extreure el bé fins i tot del més terrible dels mals. Al mateix temps, la justícia de Déu ens porta a donar compte de les nostres accions sense amagar res. Admeteu obertament la vostra culpa, sotmeteu-vos a les exigències de la justícia, però no desespereu de la misericòrdia de Déu.

8. Als pares
Us heu sentit profundament indignats i commocionats al conèixer els fets terribles que succeïen en el que havia d’ haver estat l’entorn més segur per a tots. En el món d’avui no és fàcil construir una llar i educar els fills. Es mereixen créixer amb seguretat, afecte i amor, amb un fort sentit de la seva identitat i el seu valor. Tenen dret a ser educats en els autèntics valors morals arrelats en la dignitat de la persona humana, a inspirar-se en la veritat de la nostra fe catòlica i a aprendre els patrons de comportament i acció que duguin a la sana autoestima i la felicitat duradora. Aquesta tasca noble però exigent està confiada en primer lloc a vosaltres, pares. Us convido a exercir el vostre paper per a garantir als nens les  millors atencions possibles, tant a la llar com en la societat en general, mentre l’Església, per la seva banda, segueix aplicant les mesures adoptades en els últims anys per a protegir els joves en els ambients parroquials i escolars. Us asseguro que estic prop de vosaltres i us ofereixo el suport de les meves pregàries mentre compliu les vostres grans responsabilitats

9. Als nens i joves d’Irlanda
Vull adreçar-vos una paraula especial d’encoratjament. La vostra experiència de l’Església és molt diferent de la dels vostres pares i avis. El món ha canviat des que ells tenien la vostra edat. No obstant això, totes les persones, en cada generació,  estan cridades a recórrer el mateix camí durant la vida, siguin quines siguin les circumstàncies. Tots estem escandalitzats pels pecats i errors d’alguns membres de l’Església, en particular dels que van ser escollits especialment per a guiar i servir els joves. Però és en l’Església on trobareu Jesucrist que és el mateix ahir, avui i sempre (cf. He 13, 8). Ell us estima i es va lliurar per vosaltres a la creu. ¡Busqueu una relació personal amb ell dins de la comunió de la seva Església, perquè ell mai no trairà la vostra confiança! Només Ell pot satisfer els vostres anhels més profunds i donar ple sentit a les vostres vides, orientant-les al servei dels altres. Mantingueu la vostra mirada fixa en Jesús i la seva bondat,  i protegiu la flama de la fe en els vostres cors. Espero en vosaltres perquè, juntament amb els vostres germans catòlics a Irlanda, sigueu fidels deixebles del nostre Senyor i aporteu l’entusiasme i l’idealisme tan necessaris per a la reconstrucció i la renovació de la nostra estimada Església.

10. Als sacerdots i religiosos d’Irlanda
Tots nosaltres estem patint les conseqüències dels pecats dels nostres germans que han traït una obligació sagrada o no han afrontat de forma justa i responsable les denúncies d’abusos. A la llum de l’escàndol i la indignació que aquests fets han causat, no només entre els fidels laics, sinó també entre vosaltres i les vostres comunitats religioses, molts us sentiu desanimats i fins i tot abandonats. Sóc també conscient que als ulls d’alguns apareixeu titllats de culpables per associació, i que us consideren com si fóssiu d’alguna manera responsable dels delictes dels altres. En aquest temps de patiment, vull aixecar acte de la vostra dedicació com sacerdots i religiosos i del vostre apostolat, i us convido a refermar la vostra fe en Crist, el vostre amor per la seva Església i la vostra confiança en les promeses evangèliques de la redempció, el perdó i la renovació interior. D’aquesta manera, podreu demostrar a tots que on va abundar el pecat, va sobreabundar la gràcia (cf. Rm 5, 20).
Sé que molts esteu decebuts, desconcertats i enfurismats per la manera en què alguns dels vostres superiors van abordar aquestes qüestions. No obstant això, és essencial que coopereu estretament amb els que ostenten l’autoritat i col·laboreu en garantir que les mesures adoptades per a respondre a la crisi siguin veritablement evangèliques, justes i eficaces. Per sobre de tot, us demano que sigueu cada vegada més clarament homes i dones de pregària, que segueixen amb valentia el camí de la conversió, la purificació i la reconciliació. D’aquesta manera, l’Església a Irlanda cobrarà nova vida i vitalitat gràcies al vostre testimoni del poder redemptor de Déu que es fa visible en les vostres vides.

11. Als meus germans, els bisbes
No es pot negar que alguns de vosaltres i dels vostres predecessors han fracassat, de vegades lamentablement, a l’hora d’aplicar les normes, codificades des de fa molt de temps, del dret canònic sobre els delictes d’abusos de nens. S’han comès greus errors en la resposta a les acusacions. Reconec que era molt difícil comprendre la magnitud i la complexitat del problema, obtenir informació fiable i prendre decisions adequades en funció dels parers contradictoris dels experts. No obstant això, cal reconèixer que es van cometre greus errors de judici i hi va haver falles de direcció. Tot això ha soscavat greument la vostra credibilitat i eficàcia. Valoro els esforços duts a terme per a remeiar els errors del passat i per a garantir que no tornin a passar. A més d’aplicar plenament les normes del dret canònic concernents als casos d’abusos de nens, seguiu cooperant amb les autoritats civils en l’àmbit de la seva competència. Està clar que els superiors religiosos han de fer el mateix. També ells van participar en les recents reunions a Roma amb el propòsit d’establir un enfocament clar i coherent d’aquestes qüestions. És imperatiu que les normes de l’Església a Irlanda per a la salvaguarda dels nens siguin constantment revisades i actualitzades i que s’apliquin plena i imparcialment, en conformitat amb el dret canònic.

Només una acció decisiva duta a terme amb total honestedat i transparència restablirà el respecte i l’afecte del poble irlandès per l’Església a la que hem consagrat les nostres vides. Cal començar, en primer lloc, pel vostre examen de consciència personal, la purificació interna i la renovació espiritual. El poble d’Irlanda, amb raó, espera que sigueu homes de Déu, que sigueu sants, que visqueu amb senzillesa, i busqueu dia rere dia la conversió personal. Per a ells, en paraules de Sant Agustí, sou un bisbe, i no obstant això, amb ells esteu cridats a ser un deixeble de Crist (cf. Sermó 340, 1). Us exhorto a renovar el vostre sentit de responsabilitat davant Déu, per créixer en solidaritat amb el vostre poble i aprofundir la vostra atenció pastoral amb tots els membres del vostre ramat. En particular, preocupeu-vos per la vida espiritual i moral de cada un dels vostres sacerdots. Serviu-los d’exemple amb la vostra pròpia vida, estigueu a prop d’ells, escolteu les seves preocupacions, oferiu-los coratge en aquest moment de dificultat i alimenteu la flama del seu amor per Crist i el seu compromís al servei dels seus germans i germanes.
Així mateix, cal encoratjar els laics a que exerceixin el paper que els correspon en la vida de l’Església. Assegureu-vos de la seva formació perquè puguin, de forma articulada i convincent donar raó de l’Evangeli enmig de la societat moderna (cf. 1 Pe 3, 15), i cooperin més plenament en la vida i missió de l’Església. Això, al seu torn, us ajudarà a tornar a ser guies i testimonis creïbles de la veritat redemptora de Crist.

12. A tots els fidels d’Irlanda
L’experiència d’un jove en l’Església hauria sempre de fructificar en la seva trobada personal i vivificadora amb Jesucrist, dins d’una comunitat que l’estima i el sosté. En aquest entorn, caldria animar els joves a assolir la seva plena alçada humana i espiritual, a aspirar als alts ideals de santedat, caritat i veritat i a inspirar-se en la riquesa d’una gran tradició religiosa i cultural. A la nostra societat cada vegada més secularitzada en què fins i tot els cristians sovint troben difícil parlar de la dimensió transcendent de la nostra existència, hem de trobar noves maneres per transmetre als joves la bellesa i la riquesa de l’amistat amb Jesucrist en la comunió de la seva Església. Per a resoldre la crisi actual, les mesures que contrarestin adequadament els delictes individuals són essencials però no suficients: cal una nova visió que inspiri a la generació actual i les futures generacions a atresorar el do de la nostra fe comuna. Seguint el camí indicat per l’Evangeli, observant els manaments, i conformant les vostres vides cada vegada més a la figura de Jesucrist, experimentareu amb seguretat la renovació profunda que necessita amb urgència la nostra època. Convido a tots a perseverar en aquest camí.

13. Estimats germans i germanes en Crist, profundament preocupat per tots vosaltres en aquest moment de dolor, en el qual la fragilitat de la condició humana es revela tan clarament, us he volgut oferir paraules d’encoratjament i de suport. Espero que les accepteu com un signe de la meva proximitat espiritual i de la meva confiança en la vostra capacitat per afrontar els reptes del moment actual, recorrent, com a font de renovada inspiració i fortalesa a les nobles tradicions d’Irlanda de fidelitat a l’Evangeli, perseverança en la fe i determinació en la recerca de la santedat. En solidaritat amb tots vosaltres, prego amb insistència per tal que, amb la gràcia de Déu, les ferides infligides a tantes persones i famílies puguin curar-se i perquè l’Església a Irlanda experimenti una època de renaixement i renovació espiritual.

14. Voldria proposar, a més, algunes mesures concretes per abordar la situació.

Al final de la meva reunió amb els bisbes d’Irlanda, els vaig demanar que la Quaresma d’aquest any es considerés un temps de pregària per a l’efusió de la misericòrdia de Déu i dels dons de santedat i fortalesa de l’Esperit Sant sobre l’Església al vostre país . Ara us convido tots a oferir durant un any, des d’ara fins a la Pasqua de 2011, la penitència dels divendres per a aquest fi. Us demano que oferiu el dejuni, les pregàries, la lectura de la Sagrada Escriptura i les obres de misericòrdia per la gràcia de la curació i la renovació de l’Església a Irlanda. Us animo a redescobrir el sagrament de la Reconciliació i a utilitzar amb més freqüència el poder transformador de la seva gràcia.
Cal prestar també especial atenció a l’adoració eucarística, i en cada diòcesi hi ha d’haver esglésies o capelles específicament dedicades a això. Demano a les parròquies, seminaris, cases religioses i monestirs que organitzin períodes d’adoració eucarística, perquè tots tinguin l’oportunitat de participar. Mitjançant l’oració fervent davant la presència real del Senyor, podeu acomplir la reparació pels pecats d’abusos que han causat tant mal,  i al mateix temps, implorar la gràcia d’una força renovada i un sentit més profund de missió per part de tots els bisbes , sacerdots, religiosos i fidels. Estic segur que aquest programa conduirà a un renaixement de l’Església a Irlanda en la plenitud de la veritat de Déu, perquè la veritat ens fa lliures (cf. Jo 8, 32).
A més, després d’haver resat i consultat sobre el tema, tinc la intenció de convocar una Visita Apostòlica en algunes diòcesis d’Irlanda, així com en els seminaris i congregacions religioses. La visita té per objecte ajudar a l’Església local en el seu camí de renovació i s’establirà en cooperació amb les oficines competents de la Cúria Romana i de la Conferència Episcopal Irlandesa. Els detalls seran anunciats en el seu degut moment.

També proposo que es convoqui una missió a nivell nacional per a tots els bisbes, sacerdots i religiosos. Espero que gràcies als coneixements de predicadors experts i organitzadors de recessos a Irlanda, i en altres llocs, mitjançant la revisió dels documents conciliars, els ritus litúrgics de l’ordenació i professió, i els recents ensenyaments pontifícis, arribeu a una valoració més profunda de les vostres vocacions respectives, per tal de redescobrir les arrels de la vostra fe en Jesucrist i de beure a fons en les fonts d’aigua viva que us ofereix a través de la seva Església.

En aquest any dedicat als sacerdots, us proposo de manera especial la figura de Sant Joan Maria Vianney, que tenia una rica comprensió del misteri del sacerdoci. “El sacerdot -va escriure- té la clau dels tresors del cel: és el que obre la porta, és el majordom del bon Déu, l’administrador dels seus béns.” El rector d’Ars va entendre perfectament la gran benedicció que suposa per a una comunitat un sacerdot bo i sant: “Un bon pastor, un pastor d’acord amb el cor de Déu és el tresor més gran que Déu pot donar a una parròquia i un dels més preciosos dons de la misericòrdia divina “. Que per la intercessió de Sant Joan Maria Vianney es revitalitzi el sacerdoci a Irlanda i tota l’Església a Irlanda creixi en l’estima del gran do del ministeri sacerdotal.

Aprofito aquesta oportunitat per a donar les gràcies anticipadament a tots aquells que ja estan dedicats a la tasca d’organitzar la Visita Apostòlica i la Missió, així com als molts homes i dones en tota Irlanda que ja estan treballant per protegir els nens en els ambients eclesials. Des del moment en què es va començar a entendre plenament la gravetat i la magnitud del problema dels abusos sexuals de nens en institucions catòliques, l’Església ha portat a terme una quantitat immensa de treball en moltes parts del món per fer-hi front i posar-hi remei. Si bé no s’ha d’escatimar cap esforç per a millorar i actualitzar els procediments existents, m’anima el fet que les pràctiques vigents de tutela, adoptades per les esglésies locals, es consideren en algunes parts del món, un model per a altres institucions.
Vull concloure aquesta carta amb una Pregària especial per l’Església a Irlanda, que us deixo amb l’atenció que un pare presta als seus fills i l’afecte d’un cristià com vosaltres, escandalitzat i ferit pel que ha passat a la nostra estimada Església. Quan pregueu aquesta pregària a les vostres famílies, parròquies i comunitats, la Santíssima Mare de Déu us protegeixi i guiï a cada un de vosaltres cap a una unió més estreta amb el seu Fill, crucificat i ressuscitat. Amb gran afecte i confiança indestructible en les promeses de Déu, us imparteixo a tots la meva benedicció apostòlica com a penyora de fortalesa i pau en el Senyor.

Des del Vaticà, 19 de març de 2010, Solemnitat de Sant Josep,

Benedictus PP. XVI

Pregària per l’Església a Irlanda

Déu dels nostres pares,

renoveu-nos en la fe que és la nostra vida i salvació,

en l’esperança que promet el perdó i la renovació interior,

en la caritat que purifica i obre els nostres cors,

en el vostre perdó, i a través vostre, en l’amor de tots els nostres germans i germanes.

Senyor Jesucrist,

que l’Església a Irlanda renovi el seu compromís mil·lenari

en la formació dels nostres joves en el camí de la veritat, la bondat,

la santedat i el servei generós a la societat.

Que el nostre dolor i les nostres llàgrimes,

el nostre sincer esforç per a redreçar els errors del passat

i el nostre ferm propòsit d’esmena,

donin una collita abundant de gràcia

per a l’aprofundiment de la fe,

en les nostres famílies, parròquies, escoles i associacions,

per al progrés espiritual de la societat irlandesa,

i el creixement de la caritat, la justícia, l’alegria i la pau en tota la família humana.

A vós, Trinitat,

amb la plena confiança en la protecció de Maria,

Reina d’Irlanda, Mare nostra,

i de Sant Patrici, Santa Brígida i totes els sants,

confiem les nostres persones, la dels nostres fills,

i confiem les necessitats de l’Església a Irlanda.