Category Archives: Irlanda

El Papa pide perdón… otra vez, como en julio de 2008 (en 1.001 palabras)

El semanario Time publicó el 7 de junio de 2010 el reportaje Why being Pope Means Never Having to Say You’re Sorry, que ponía en cuestión la capacidad de Benedicto XVI de pedir perdón por los casos de abusos sexuales que han aparecido a la luz pública en los últimos meses.

El viernes 11 de junio, en la clausura del Año Sacerdotal, Benedicto XVI ha afirmado: “Era de esperar que al «enemigo» no le gustara que el sacerdocio brillara de nuevo; él hubiera preferido verlo desaparecer, para que al fin Dios fuera arrojado del mundo. Y así ha ocurrido que, precisamente en este año de alegría por el sacramento del sacerdocio, han salido a la luz los pecados de los sacerdotes, sobre todo el abuso a los pequeños, en el cual el sacerdocio, que lleva a cabo la solicitud de Dios por el bien del hombre, se convierte en lo contrario. También nosotros pedimos perdón insistentemente a Dios y a las personas afectadas, mientras prometemos que queremos hacer todo lo posible para que semejante abuso no vuelva a suceder jamás; que en la admisión al ministerio sacerdotal y en la formación que prepara al mismo haremos todo lo posible para examinar la autenticidad de la vocación; y que queremos acompañar aún más a los sacerdotes en su camino, para que el Señor los proteja y los custodie en las situaciones dolorosas y en los peligros de la vida”.

Algunos observadores han visto aquí la respuesta a esta exigencia de arrepentimiento: Benedicto XVI pide ‘perdón’ por primera vez por el escándalo de abusos sexuales a menores (El Mundo). Público: “Benedicto XVI pide al fin perdón a las víctimas de abusos sexuales”.

¿Es realmente la primera vez que Benedicto XVI pide perdón? El País, de hecho, destacaba como novedoso el énfasis de la petición: El Papa pide “insistentemente perdón” a Dios y a las víctimas de los abusos. New York Times, periódico que lanzó las primeras informaciones, titulaba Pope Pleads for Forgiveness Over Abuse Scandal, añadiendo el matiz de que “It was the first time that Pope Benedict XVI had commented on the scandal from St. Peter’s Basilica”.

Tal matiz tiene su razón de ser. De hecho, no todos los medios han considerado las palabras del Papa como la primera petición de perdón. Así, por ejemplo, La Vanguardia recogía en su web el texto de EFE, que valoraba el carácter público de esta petición. El ABC ni siquiera hablaba de pedir perdón, y encabezaba la noticia explicando que “Benedicto XVI prometió hacer todo lo posible para que los abusos sexuales no vuelvan a suceder jamás” y que “lanzó también un serio aviso a los obispos encubridores o cobardes: No es amor tolerar comportamientos indignos de la vida sacerdotal”.

Como algún blog periodístico ya ha señalado, lo cierto es efectivamente no es la primera vez que el Papa pide perdón y expresa su cercanía a las víctimas.

En la carta a los católicos de Irlanda (19/3/10), afirmó estar “profundamente consternado”, compartir con las víctimas “la desazón y el sentimiento de traición” y sentir “abiertamente la vergüenza y el remordimiento”. Pope Benedict tells victims “I am truly sorry”, resumía un periodista de la BBC. ‘I am truly sorry’: Pope Benedict apologises for decades of child abuse in Irish Catholic Church, afirmaba Daily Mail. Al-Jazeera: Pope ‘truly sorry’ over Irish abuse. En la misma línea Belfast Telegraph, entre otros. La expresión inglesa I’m truly sorry fue traducida al castellano como me apesadumbra en verdad, que no recoge con la misma exactitud el acto de pedir perdón. Aún así, algunos medios en español interpretaron las palabras en el mismo sentido que los ingleses. El Mundo refería en su web el día 22, citando a EFE, y el día 24, citando a Reuters, que en la carta el Papa “pidió perdón a las víctimas de los curas pederastas”. Igual otros como ABC, TVE o La Tercera de Chile.

Pero la demostración más clara de que Benedicto XVI pedía perdón a las víctimas ya pudo comprobarse un lejano 12 de julio de 2008, durante el trayecto en avión hacia Australia. A la pregunta: “¿hablará de la cuestión de los abusos sexuales y pedirá perdón?respondió un rotundo “”, y luego el Papa explicó sus razones concluyendo con el significado que, a su entender, tiene la expresión pedir perdón: “haremos todo lo posible para dejar claro cuál es la enseñanza de la Iglesia y para ayudar en la educación, en la preparación de los sacerdotes, en la formación permanente; haremos todo lo posible para curar y reconciliar a las víctimas. Creo que este es el contenido fundamental de la expresión “pedir perdón”. Creo que es mejor y más importante dar el contenido de la fórmula y creo que el contenido debe explicar en qué ha fallado nuestro comportamiento, qué debemos hacer en este momento, cómo podemos prevenir y cómo podemos todos sanar y reconciliar”. ¿Qué ha hecho sino, Benedicto XVI, desde entonces?

Era el sábado 12 de julio de 2008. Por un mes y un día, casi dos años antes de la supuesta primera petición de perdón del día 11 de junio de 2010.

Ya en 2006, refiriéndose a Irlanda había insistido en la necesidad de “sanar a las víctimas y a todos los afectados por esos crímenes enormes”. En Australia, durante el mencionado viaje de 2008, dijo: “Estoy muy apenado por el dolor y el sufrimiento que han padecido las víctimas, y les aseguro que, como su pastor, también comparto su sufrimiento. Estos delitos, que constituyen una grave traición a la confianza, deben ser condenados de modo inequívoco. Han provocado gran dolor y han dañado el testimonio de la Iglesia. Os pido a todos que apoyéis y ayudéis a vuestros obispos, y que colaboréis con ellos en combatir este mal. Las víctimas deben recibir compasión y asistencia, y los responsables de estos males deben ser llevados ante la justicia”. Como había hecho ya poco tiempo antes en Estados Unidos, Benedicto XVI compartió las penas de un grupo de víctimas.

Marc Argemí

https://bxvi.wordpress.com

La Visita Apostòlica a Irlanda començarà a la tardor

((noticia en castellano)) ((news in English)) ((vídeos))

Traducció pròpia a partir de: http://visnews-es.blogspot.com/2010/05/comienza-en-otono-la-visita-apostolica.html

CIUTAT DEL VATICÀ, 31 MAY 2010 (VIS) .- L’Oficina de Premsa de la Santa Seu ha donat a conèixer aquest matí el següent comunicat en relació a la visita apostòlica a Irlanda anunciada en la “Carta pastoral del Sant Pare Benet XVI als catòlics d’Irlanda (19 de març de 2010)“:

“Seguint la Carta als catòlics d’Irlanda, a la tardor començarà la Visita Apostòlica a algunes diòcesis, seminaris i congregacions religioses del país.

Mitjançant aquesta visita la Santa Seu vol ajudar els bisbes, clergues, religiosos i laics a respondre adequadament a la situació causada pels tràgics casos d’abusos de menors perpetrats per sacerdots i religiosos i contribuir a la desitjada renovació moral i espiritual que ja ha iniciat amb força l’Església d’Irlanda.

Els visitadors apostòlics es proposen aprofundir en la problemàtica lligada al tractament dels casos d’abusos i la deguda assistència a les víctimes i verificar l’eficàcia i la possibilitat de millorar les modalitats actuals de prevenció dels abusos, tenint com a referència el “Motu proprio” pontifici “Sacramentorum sanctitatis tutela” i les normes del “Safeguarding Children: Standards and Guidance Document for the Catholic Church in Ireland”, (Salvaguarda dels nens: Document normatiu i orientacions per a l’Església Catòlica a Irlanda) encarregat i elaborat pel “National Board for safeguarding Children in the Catholic Church “. (Consell Nacional per a la salvaguarda dels nens a l’Església Catòlica).

La visita s’iniciarà a les quatre arxidiòcesi metropolitanes d’Irlanda (Armagh, Dublín, Cashel and Emly i Tuam), i s’estendrà posteriorment a algunes altres diòcesis.

Els visitadors nomenats pel Sant Pare per a les diòcesis són: el cardenal Cormac Murphy-O’Connor, arquebisbe emèrit de Westminster, per a la arxidiòcesi de Armagh, el cardenal Sean Patrick O’Malley, O.F.M. Cap., Arquebisbe de Boston, per a la arxidiòcesi de Dublín, l’arquebisbe Thomas Christopher Collins, de Toronto, per a la arxidiòcesi de Cashel and Emly; l’arquebisbe Terrence Prendergast, S.I., d’Ottawa, per a la arxidiòcesi de Tuam.

En el seu desig d’acompanyar el camí de renovació dels llocs de formació dels futurs sacerdots de l’Església a Irlanda, la Congregació per a l’Educació Catòlica coordinarà la visita dels seminaris a Irlanda i del Col·legi Pontifici Irlandès de Roma. Encara que es pararà atenció especial a les qüestions que han exigit la visita apostòlica, en el cas dels seminaris es tindran en compte tots els elements referents a la formació sacerdotal. S’ha nomenat visitador apostòlic a l’arquebisbe Timothy Dolan, de Nova York.

La Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, d’altra banda, organitzarà la visita a les cases religioses en dues fases. En primer lloc durà a terme una investigació per mitjà d’un qüestionari enviat a tots els superiors dels instituts religiosos a Irlanda, per tal d’aconseguir un coneixement adequat de la situació actual i dels projectes sobre el compliment i la millora de les normes de les “directrius”. Per a la segona fase, els visitadors seran els pares Joseph Tobin, C.Ss.R. i Gero McLaughlin, S.I., per als instituts masculins, les religioses Sharon Holland, I.H.M. i Mairin McDonagh, R.J.M., per als instituts femenins. Realitzaran un estudi detallat d’avaluació dels resultats recollits i de les possibles mesures futures per promoure una estació de renaixement espiritual de la vida religiosa a l’illa.

El Sant Pare convida tots els membres de la comunitat catòlica d’Irlanda a sostenir amb l’oració aquesta obra d’ajuda fraterna. Invoca la benedicció del Senyor per als seus visitadors i tots els bisbes, sacerdots, religiosos i fidels laics d’Irlanda, perquè la visita sigui una ocasió de renovat fervor en la vida cristiana, que aprofundeixi la seva fe i reforci la seva esperança en Crist nostre Salvador”.

Comienza en otoño la visita apostólica en Irlanda

((notícia en català)) ((news in English)) ((vídeos))

Fuente: http://visnews-es.blogspot.com/2010/05/comienza-en-otono-la-visita-apostolica.html

CIUDAD DEL VATICANO, 31 MAY 2010 (VIS).-La Oficina de Prensa de la Santa Sede ha dado a conocer esta mañana el siguiente comunicado concerniente a la visita apostólica en Irlanda anunciada en la “Carta pastoral del Santo Padre Benedicto XVI a los católicos de Irlanda (19 de marzo de 2010)”:

“Siguiendo la Carta a los católicos de Irlanda, en otoño comenzará la Visita Apostólica a algunas diócesis, seminarios y congregaciones religiosas del país.

Mediante esa visita la Santa Sede quiere ayudar a los obispos, clérigos, religiosos y laicos a responder adecuadamente a la situación causada por los trágicos casos de abusos de menores perpetrados por sacerdotes y religiosos y contribuir a la deseada renovación moral y espiritual que ya ha iniciado con fuerza la Iglesia de Irlanda.

Los visitadores apostólicos se proponen profundizar en la problemática ligada al tratamiento de los casos de abusos y la debida asistencia a las víctimas y verificar la eficacia y la posibilidad de mejorar las modalidades actuales de prevención de los abusos, teniendo como referencia el “Motu proprio” pontificio “Sacramentorum sanctitatis tutela” y las normas del “Safeguarding Children: Standars and Guidance Document for the Catholic Church in Ireland”, (Salvaguardia de los niños: Documento normativo y orientaciones para la Iglesia Católica en Irlanda) encargado y elaborado por el “National Board for safeguarding Children in the Catholic Church”. (Consejo Nacional para la salvaguardia de los niños en la Iglesia Católica).

La visita iniciará en las cuatro archidiócesis metropolitanas de Irlanda (Armagh, Dublín, Cashel and Emly y Tuam), y se extenderá posteriormente a algunas otras diócesis.

Los visitadores nombrados por el Santo Padre para las diócesis son: el cardenal Cormac Murphy-O’Connor, arzobispo emérito de Westminster, para la archidiócesis de Armagh; el cardenal Sean Patrick O’Malley, O.F.M. Cap., arzobispo de Boston, para la archidiócesis de Dublín; el arzobispo Thomas Christopher Collins, de Toronto, para la archidiócesis de Cashel and Emly; el arzobispo Terrence Prendergast, S.I., de Ottawa, para la archidiócesis de Tuam.

En su deseo de acompañar el camino de renovación de los lugares de formación de los futuros sacerdotes de la Iglesia en Irlanda, la Congregación para la Educación Católica coordinará la visita de los seminarios en Irlanda y del Colegio Pontificio Irlandés de Roma. Aunque se prestará una atención especial a las cuestiones que han exigido la visita apostólica, en el caso de los seminarios se tendrán en cuenta todos los elementos concernientes a la formación sacerdotal. Se ha nombrado visitador apostólico al arzobispo Timothy Dolan, de Nueva York.

La Congregación para los Institutos de Vida Consagrada y las Sociedades de Vida Apostólica, por su parte, organizará la visita a las casas religiosas en dos fases. En primer lugar llevará a cabo una investigación por medio de un cuestionario enviado a todos los superiores de los institutos religiosos en Irlanda, a fin de lograr un conocimiento adecuado de la situación actual y de los proyectos sobre el cumplimiento y la mejora de las normas de las “directrices”. Para la segunda fase, los visitadores serán los padres Joseph Tobin, C.Ss.R. y Gero McLaughlin, S.I., para los institutos masculinos; las religiosas Sharon Holland, I.H.M. y Mairin McDonagh, R.J.M., para los institutos femeninos. Realizarán un estudio detallado de evaluación de los resultados recogidos y de las posibles medidas futuras para promover una estación de renacimiento espiritual de la vida religiosa en la isla.

El Santo Padre invita a todos los miembros de la comunidad católica de Irlanda a sostener con la oración esta obra de ayuda fraterna. Invoca la bendición del Señor para sus visitadores y todos los obispos, sacerdotes, religiosos y fieles laicos de Irlanda, para que la visita sea una ocasión de renovado fervor en la vida cristiana, que profundice su fe y refuerce su esperanza en Cristo nuestro Salvador”.
OP/ VIS 20100531 (630)

La crisi de la pederàstia a l’Església, en 1001 paraules

Els càrrecs

New York Times (NYT) publica (12/3/10) que el 1980 l’arxidiòcesi de Munic i Freising acollí i finalment reincorporà a les seves funcions un sacerdot acusat d’abusar sexualment de nens. El bisbe era aleshores Joseph Ratzinger. El capellà perpetrà més tard nous abusos i fou processat. Com s’ha demostrat després, qui prengué la decisió de readmetre’l no fou Ratzinger sinó el vicari general: la reassignació tingué lloc el setembre de 1982, quan Ratzinger ja estava a Roma.

Per les mateixes dates (5/03/10) s’intenta implicar el germà de Ratzinger, però l’acusació directe a ell no se sostè.

La resposta de Benet XVI a la pederàstia

Benet XVI (19/03/10) escriu una carta als catòlics d’Irlanda [anglèscastellàcatalà] sobre els abusos a nens i joves per part de clergues, destapats pels informes Murphy (juliol 2009) i Ryan (maig 2009). Irlanda és el segon país, després d’Estats Units, on s’investiga a fons.

En la missiva, Benet XVI apunta 8 causes d’aquest desastre de l’Església: 1) inadequada resposta a la secularització; 2) descuit de pràctiques sagramentals i devocionals (confessió freqüent, pregària diària i recessos anuals); 3) tendència a adoptar formes de pensament i judici sense referència suficient a l’Evangeli; 4) tendència a evitar enfocaments penals de les situacions canònicament irregulars; 5) procediments inadequats per a determinar la idoneïtat dels candidats al sacerdoci i a la vida religiosa; 6) insuficient formació humana, moral, intel·lectual i espiritual en els seminaris i noviciats; 7) tendència social a afavorir el clergat i altres figures d’autoritat i 8 ) una preocupació fora de lloc pel bon nom de l’Església i per evitar escàndols.

A les víctimes diu: “Heu sofert immensament. N’estic tan apesarat! Sé que res pot esborrar el mal que heu suportat. (…). És comprensible que us sigui difícil perdonar o reconciliar-vos amb l’Església. En el seu nom, expresso obertamentla vergonya i el remordiment que tots sentim. Al mateix temps, us demano que no perdeu l’esperança”. Alssacerdots i religiosos que han abusat de nens: “Respondreu davant Déu Totpoderós i davant els tribunals degudament constituïts”. Als bisbes: “no es pot negar que alguns de vosaltres i dels vostres predecessors heu fracassat, de vegades lamentablement, a l’hora d’aplicar les normes, codificades fa molt de temps, del dret canònic sobre els delictes d’abusos de nens. S’han comès greus errors en resposta a les acusacions”.

Benet XVI proposa, a més, cinc mesures: 1) un any de penitència; 2) redescobrir el sagrament de la Reconciliació (la confessió); 3) fomentar l’adoració eucarística; 4) una Visita Apostòlica (una inspecció) en algunes diòcesis, seminaris i congregacions religioses; 5) una missió per a tots els bisbes, sacerdots i religiosos. En altres paraules: fer net.

Més càrrecs encara

El 24/03/10, NYT apunta directament Benet XVI com a responsable d’un cas quan era encara cardenal: el funest cas de Lawrence Murphy, que va abusar de nens sords durant els 70 a la diòcesi de Milwaukee i no fou condemnat ni per la justícia ordinària ni per l’arquebisbatCom s’ha vist després, la manca de diligència en el càstig del malfactor fou culpa del propi arquebisbat local: el cas no va arribar al Vaticà fins als 90. L’esbiaix de la notícia periodística pot explicar-seper errors de traducció i perquè l’article beu de dues fonts: els advocats que han denunciat l’Arquebisbat (un d’ells, Jeffrey Anderson, té litigi obert amb la Santa Seu) i l’arquebisbe retirat de Milwaukee Rembert Weakland, en actiu en el moment dels fets.

El 2/2/10 Associated Press llançà una nova acusació contra Benet XVI, les proves de la qual es demostraren falses. El 9/4/10 hi tornà NYT amb més acusacionsamb igual sort.

En resum, les acusacions contra l’Església són tres: 1) alguns sacerdots catòlics abusaren de nens; 2) molts bisbes ho ocultaren, i 3) Benet XVI n’és personalment responsable. Amb dades a la mà, el n. 1 és lamentablement cert en una ínfima minoria del col·lectiu; n. 2 s’afirma en determinats prelats i n. 3 és rotundament fals.

Les conseqüències

Alguns han reclamat jutjar el Papa per encobriment, i han aprofitat per un judici negatiu sobre el catolicisme en en el seu conjunt. Altres de funest record ja havien intentat, temps enrere usar els delictes d’uns pocs per desacreditar tota la institució. Alguns advocats intenten treure’n profit. No han faltat veus amigues del Papa des del judaisme, des del’agnosticisme i, en general, des d’ambients intel·lectuals.

El Vaticà ha posat sobre la taula tota la informació de què disposa. L’exercici de transparència ha arribat fins a l’extrem que el fiscal del Vaticà parlés sobre els casos d’abusos en una documentada entrevista. La Santa Seu ha fet públics els reglaments pels quals es jutgen aquests casos i abundant documentació.

Dins de l’Església, hi ha hagut partidaris de la ruptura i partidaris de la renovació. Ruptura: 1) algunes veus reclamen una revisió del celibat per capellans i de la moral catòlica, encara que expertsopinadors fins i tot no catòlics han denunciat amb dades la inexistència d’aquesta vinculació causa-efecte. 2) exponents antiromans de certa edat han reclamat la dimissió del Papa o una reforma.

Renovació: molts han aplaudit el posicionament de Benet XVI de tolerància zeropetició de perdópenitència iconversió. Molts catòlics han intentat sortir de la perplexitat cercant la veritat dels fets. L’operació neteja iniciada anys enrere ha agafat embranzida: des de la carta a Irlanda han dimitit dos bisbes irlandesos, un americà, un alemany, un norueg i un belga. El lideratge intern de Benet XVI és més gran ara que mesos enrere. Es percep Benet XVI com partde la solució, i no part del problema.

A banda de la feina de l’Església, pocs han prioritzat la protecció de les víctimes i mesures per acabar amb la pederàstia. És una llàstima, i encara més quan es constata que el problema és tranversal: afecta més greumentmolts d’altres col·lectius socials. Països com Alemanya, ja ho afronten globalment. Alguns articulistes han assenyalat la culpa que en l’extensió del fenomen pot haver tingut la revolució sexual dels seixanta i la seva simpatia declarada vers la pedofília.

Marc Argemí

http://www.facebook.com/marcargemi

Obispos dimisionarios

Renuncias al gobierno pastoral de archidiócesis o diócesis aceptadas en conformidad con el canon 401, párrafo 2 del C.I.C. los últimos meses.

31/5/2010

Richard Anthony Burke, S.P.S (Benin City, Nigeria)

Fuente: http://visnews-es.blogspot.com/2010/05/otros-actos-pontificios_31.html

8.5.2010

Walter Mixa (Ausburgo, Alemania)

23.4.2010

Roger Joseph Vangheluwe (Brujas, Bélgica)

Noticia: https://bxvi.wordpress.com/2010/04/23/declaraciones-por-renuncia-del-obispo-de-brujas/

22.4.2010

James Moriarty (Kildare and Leighlin, Irlanda)

noticia: http://visnews-es.blogspot.com/2010/04/otros-actos-pontificios_22.html

20.4.2010

John C. Favalora (Miami, Estados Unidos)

Noticia: http://visnews-es.blogspot.com/2010/04/otros-actos-pontificios_20.html

7.4.2010

Georg Mueller (Trondheim,  Noruega)

Noticia: http://212.77.1.245/news_services/press/vis/dinamiche/d6_sp.htm

24.3.2010

John Magee (Cloyne, Irlanda)

Noticia y declaraciones: http://visnews-es.blogspot.com/2010/03/declaracion-sobre-el-murphy-y-monsenor.html

La borrachera numérica del “New York Times”

Lo he dicho mil veces, pero no me importa repetirlo de nuevo: un caso ya habría sido demasiado. Al mismo tiempo, hay que reconocer que no es lo mismo referirse a “decenas de millares”, como hace indulgentemente el New York Times, que a varios centenares, como muestran los informes publicados por la autoridad civil.”

Diego Contreras // La Iglesia en la prensa

http://www.laiglesiaenlaprensa.com/2010/04/la-borrachera-numérica-del-new-york-times.html

Abuso sui minori. La risposta della Chiesa

Documenti pontifici

Altri documenti di supporto

  • Guida alla comprensione delle procedure di base della Congregazione per la Dottrina della Fede (CDF) riguardo alle accuse di abusi sessuali
    [Inglese, Italiano]
  • Nota di Padre Federico Lombardi sugli abusi. Dopo la Settimana Santa, tenere la rotta (9 aprile 2010)
    [Francese, Inglese, Italiano, Spagnolo]
  • “The New York Times and Pope Benedict XVI: how it looks to an American in the Vatican” – Intervista del Cardinale William J. Levada (26.03.10)
    [Inglese]
  • Dichiarazione del Direttore della Sala Stampa della Santa Sede al  riguardo del “Caso Murphy” (25.03.10)
    [Francese, Inglese, Italiano, Portoghese, Spagnolo]
  • Padre Lombardi sulla Lettera ai cattolici Irlandesi (20 marzo 2010)
    [Francese, Inglese, Italiano, Spagnolo, Tedesco]
  • Sintesi della Lettera del Santo Padre ai Cattolici d’Irlanda
    [Francese, Inglese, Italiano, Portoghese, Spagnolo, Tedesco]
  • Comunicato dell’Arcidiocesi di Monaco (13.03.10)
    [Francese, Italiano, Portoghese, Spagnolo, Tedesco]
  • Nota del Direttore di Radio Vaticana (13.03.10)
    [Italiano, Spagnolo]
  • Comunicato del Presidente della Conferenza Episcopale Tedesca (12.03.10)
    [Inglese, Italiano, Portoghese, Spagnolo]
  • Intervento di S.E. Mons. Tomasi (10.03.10)
    [Inglese, Italiano, Portoghese]
  • Dichiarazione dei Vescovi Tedeschi (25.02.10)
    [Inglese]
  • Articolo S.E. Mons. Versaldi (14.03.10)
    [Italiano, Portoghese, Spagnolo]
  • Articolo di Mons. Scicluna (13.03.10)
    [Francese, Inglese, Italiano, Spagnolo, Tedesco]
  • “The Procedure and Praxis of the Congregation for the Doctrine of the Faith regarding Graviora Delicta” – Mons. Charles J. Scicluna, Promotore di Giustizia
    [Inglese]
  • Articolo di Mons. J.P. Beal sulla Crimen Sollicitationis (2007) – © Studia Canonica
    [Inglese]
  • Traduzione privata della Crimen Sollicitationis (1962)
    [Inglese]
  • Abusos contra menores: la respuesta de la Iglesia

    Documentos pontificios

    Otros documentos de interés

    Padre Lombardi sobre debate abusos sexuales

    “En la formación hay que tener en cuenta este contexto y aquel más general de la secularización. En realidad, se trata de redescubrir y reafirmar el sentido y la importancia del significado de la sexualidad, de la castidad y de las relaciones afectivas en el mundo de hoy, en formas muy concretas y no solo verbales o abstractas. Qué fuente de desorden y sufrimiento puede suponer su violación o menosprecio! Como observa el Papa al escribir a los irlandeses, una vida cristiana y sacerdotal solo puede responder hoy a las exigencias de su vocación si se alimenta realmente de las fuentes de la fe y de la amistad con Cristo.”

    “Solo en el año 2008, en Estados Unidos, se identificaron más de 62.000 autores de abusos de menores, mientras el grupo de los sacerdotes católicos es tan pequeño que ni siquiera se tiene en cuenta como tal.”

    P. Federico Lombardi // Oficina de Prensa de la Santa Sede

    http://212.77.1.245/news_services/press/vis/dinamiche/a2_sp.htm