Por

“una dimensió natural de la vida. Des de la infància s’experimenten formes de por que després es revelen imaginàries i desapareixen; successivament emergeixen d’altres, que tenen fonaments necessaris en la realitat: aquestes s’han d’afrontar i superar amb esforç humà i amb confiança en Déu. Però també hi ha, sobretot avui, una forma de por més profunda, de tipus existencial, que de vegades es transforma en angoixa: neix d’un sentit de buit, associat a certa cultura impregnada d’un nihilisme teòric i pràctic generalitzat” (Roma, 22/6/08)