Category Archives: Peter Seewald

Peter Seewald: «L’Església catòlica no acceptarà mai l’ordenació de dones»

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101207/peter-seewald-lesglesia-catolica-acceptara-mai-lordenacio-dones/613591.shtml

ANTONIO M. YAGÜE
MADRID

Sorprès per l’èxit de vendes del seu llibre-entrevista a Benet XVI, Llum del món, l’escriptor Peter Seewald (Passau, Alemanya, 1954) ha visitat Espanya per reforçar encara més la seva repercussió mediàtica. No oculta la seva admiració cap a Joseph Ratzinger, a qui atribueix en part la seva tornada a la fe després d’anys de militar en el marxisme.

zoomFidel de Ratzinger L'escriptor alemany Peter Seewald.-¿Les paraules del Papa sobre l’ús del condó són res nou?

-Mai abans un Papa havia parlat tan obertament del tema, però no proclama una nova doctrina sobre vida sexual. Deixa clar que la lluita contra la sida no es pot limitar a l’ús del condó. Es tracta de tornar a portar una vida sexual humana.

-Però als catòlics en general i a les prostitutes creients no els queda clar si es pot usar o no.

-Jo no sóc el portaveu del Papa. Aquí estan les seves paraules. Va contestar així.

-Però amb certa ambigüitat, potser calculada…

-Per mi és clar. El preservatiu no és la solució a la sida. La solució seria portar una vida sexual més moderada i més conscient. El Papa no té poder per prohibir a ningú que usi condó. Indica la gran dimensió del problema. Per exemple, la solució contra la sida podria ser la fidelitat, però avui en dia no té valor.

-¿El Papa va llegir el llibre abans de publicar-lo i li va corregir coses?

-Sí. Se’l va llegir. És un llibre autoritzat. I va fer molt poques correccions. Només va canviar aspectes que va pensar que necessitaven una precisió objectiva.

-¿Treure el tema del condó i la sida i la filtració a l’Osservatore Romano han format part d’una estratègia de comunicació?

–Segurament l’assumpte de la sida i els preservatius han fet augmentar les vendes. Però els meus dos llibres anteriors també van tenir èxit.

-¿Creu, com el Papa, que a Espanya hi ha un laïcisme agressiu?

-No vaig tenir temps d’entrar al detall sobre aquest tema. Potser hi ha un laïcisme, un ressorgiment o una tendència. Però similar a la d’altres països d’Occident. El que passa és que a Espanya, al ser de fondes arrels catòliques, és més sorprenent.

-¿Què creu que és el que més preocupa ara mateix el Papa?

–La crisi de l’Església pels abusos sexuals del clero, la pederàstia. També que Déu pugui desaparèixer de la nostra realitat, la nebulització i el futur del cristianisme.

-¿Com està afrontant el Pontífex l’escàndol de la pederàstia?

-Li doldre molt. Ell ja ho sabia.

Els abusos perjudiquen la imatge

de l’Església i fan que tot sembli brut. Però ho afronta amb decisió. Vol que es faci justícia, que les víctimes siguin rehabilitades i indemnitzades.

-¿És aquest un Papa intel·lectual però conservador, reaccionari?

-És molt intel·lectual i un dels grans pensadors del nostre temps. Al mateix temps, és una persona progressista. No seria valorat correctament si no es veu la senzillesa i la bondat que té.

-Creu que l’Església canviarà algun dia la seva doctrina i admetrà el divorci, els anticonceptius i el sacerdoci femení?

-Aquestes no són les preocupacions dels catòlics. Són preguntes dels mitjans de comunicació.

-¿Però formen part de les normes inamovibles de l’Església?

–Sens dubte. Són normes sempre al dictat de l’Evangeli.

-Amb el temps, l’Església ha admès que la Terra és rodona, que tots els humans som iguals…

-L’Església no és estàtica. No és tradicionalista en un sentit negatiu. El Papa s’ha definit com a teòleg que parteix de les bases de l’Evangeli. Hi ha coses que es poden canviar. No se sap què es farà en 100 anys respecte al celibat dels sacerdots, però no s’acceptarà mai l’ordenació de les dones. L’avanç de l’Església catòlica no pot basar-se a convertir-se en una altra església. Ja hi ha una església, la protestant, amb ordenació de les dones i sense celibat. I ha perdut molts fidels.

-O sigui, que es tracta de mantenir la diferència, màrqueting pur.

-No frivolitzem, si us plau.

-Les filtracions de Wikileaks revelen que als EUA Ratzinger no figurava ni entre els 20 primers papables i que és un Papa de transició i molt fàcil de manipular.

-Els nord-americans no són sempre els més ben informats. Es van equivocar. Ja fa cinc anys que és Papa i és una persona fresca i a l’altura dels temps. I mentre Déu ho permeti, seguirà conduint l’Església. Té un estil molt col·legial, de diàleg, no és com un rei de l’Església, sinó com un servidor. Que sigui un serf de l’Església no vol dir que sigui feble.

-¿Com passarà a la història?

-Com un gran mestre de l’Església intel·lectual i espiritual, que ajuda l’Església a reformular-se.

 

BENEDICTO XVI: LUZ DEL MUNDO // Traducción oficial de las palabras de Benedicto XVI sobre el preservativo

Extracto del libro Luz del mundo, conversación de Peter Seewald con Benedicto XVI, Editorial Herder, págs 130-132

Con su viaje a África en marzo de 2009 la política del Vaticano en relación con el sida quedó una vez más en la mira de los medios. El veinticinco por ciento de los enfermos de sida del mundo entero son tratados actualmente en instituciones católicas. En algunos países, corno por ejemplo en Lesoto, son mucho más del cuarenta por ciento. Usted declaró en África que la doctrina tradicional de la Iglesia ha demostrado ser un camino seguro para detener la expansión del VIH. Los críticos, también de las filas de la Iglesia, oponen a eso que es una locura prohibir a una población amenazada por el sida la utilización de preservativos.

El viaje a África fue totalmente desplazado en el ámbito de las publicaciones por una sola frase. Me habían preguntado por qué la Iglesia católica asume una posición irrealista e ineficaz en la cuestión del sida. En vista de ello me sentí realmente desafiado, pues la Iglesia hace más que todos los demás. Y sigo sosteniéndolo. Porque ella es la única institución que se encuentra de forma muy cercana y concreta junto a las personas, previniendo, educando, ayudando, aconsejando, acompañando. Porque trata a tantos enfermos de sida, especialmente a niños enfermos de sida, como nadie fuera de ella.

He podido visitar uno de esos servicios y conversar con los enfermos. Ésa fue la auténtica respuesta: la Iglesia hace más que los demás porque no habla sólo desde la tribuna periodística, sino que ayuda a las hermanas, a los hermanos que se encuentran en el lugar. En esa ocasión no tomé posición en general respecto del problema del preservativo, sino que, solamente, dije —y eso se convirtió después en un gran escándalo-: el problema no puede solucionarse con la distribución de preservativos. Deben darse muchas cosas más. Es preciso estar cerca de los hombres, conducirlos, ayudarles, y eso tanto antes como después de contraer la enfermedad.

Y la realidad es que, siempre que alguien lo requiere, se tienen preservativos a disposición. Pero eso solo no resuelve la cuestión. Deben darse más cosas. Entretanto se ha desarrollado, justamente en el ámbito secular, la llamada teoría ABC, que significa: «Abstinence — Be Faithful — Condom!» [Abstinencia — Fidelidad — Preservativo], en la que no se entiende el preservativo solamente como punto de escape cuando los otros dos puntos no resultan efectivos. Es decir, la mera fijación en el preservativo significa una banalización de la sexualidad, y tal banalización es precisamente el origen peligroso de que tantas personas no encuentren ya en la sexualidad la expresión del amor, sino sólo una suerte de droga que se administran a sí mismas. Por eso, la lucha contra la banalización de la sexualidad forma parte de la lucha por que la sexualidad sea valorada positivamente y pueda desplegar su acción positiva en la totalidad de la condición humana.

Podrá haber casos fundados de carácter aislado, por ejemplo, cuando un prostituido utiliza un preservativo, pudiendo ser esto un primer acto de moralización, un primer tramo de res­ponsabilidad a fin de desarrollar de nuevo una consciencia de que no todo está permitido y de que no se puede hacer todo lo que se quiere. Pero ésta no es la auténtica modalidad para abordar el mal de la infección con el VIH. Tal modalidad ha de consistir realmente en la humanización de la sexualidad.

¿Significa esto que la Iglesia católica no está por principio en contra de la utilización de la utilización de los preservativos?

Es obvio que ella no los ve corno una solución real y moral. No obstante, en uno u otro caso pueden ser, en la intención de reducir el peligro de contagio, un primer paso en el cami­no hacia una sexualidad vivida de forma diferente, hacia una sexualidad más humana.

B16 sobre la prensa y la crisis de los abusos

Extracto del libro Luz del mundo, conversación de Peter Seewald con Benedicto XVI, Editorial Herder, pág. 40

“Saltaba a la vista que la información dada por la prensa no estaba guiada por la pura voluntad de transmitir la verdad sino que había también un goce en desairar a la Iglesia y en desacreditarla lo más posible. Pero, más allá de ello, debía quedar siempre claro que, en la medida en que es verdad, tenemos que estar agradecidos por toda información. La verdad, unida al amor bien entendido, es el valor número uno. Por último, los medios no podrían haber informado de esa manera si el mal no estuviese presente en la misma Iglesia. Sólo porque el mal estaba en la Iglesia pudo ser utilizado por otros en su contra”.

BENET XVI: LLUM DEL MÓN // Traducció oficial de les paraules de Benet XVI sobre el preservatiu

Extracte del llibre Llum del món, conversa de Peter Seewald amb Benet XVI, Editorial Herder, pàgines 128-130

Altres fragments sobre altres temes, aquí.

Amb el seu viatge a l’Àfrica el març de 2009, la política del Vaticà respecte a la sida torna un cop més al punt de mira dels mitjans. El vint-i-cinc per cent dels malalts de sida del món sencer són tractats actualment a institucions catòliques. A alguns països, com ara Lesotho, són molts més del quaranta per cent. Vostè va declarar a l’Àfrica que la doctrina tradicional de l’Església ha demostrat ser un camí segur per a detenir l’expansió del VIH. Els crítics, també des de les files de l’Església, oposen a aquesta declaració que és de bojos prohibir la utilització del preservatiu a una població amenaçada per la sida.

El viatge a l’Àfrica fou totalment apartat a les publicacions només per una sola frase. Em van demanar per què l’Església catòlica assumia una postura irrealista i ineficaç davant la qüestió de la sida. Per això, em vaig sentir realment desafiat, ja que l’Església hi fa més que ningú. I continuo sostenint-ho. Perquè és l’única institució que hi és de forma més pròxima i concreta junt a les persones, prevenint, educant, ajudant, aconsellant, acompanyant. Perquè tracta tants malalts de sida, especialment nens, com cap altra.

He pogut visitar un d’aquests serveis i conversar amb els malalts. Aquesta fou l’autèntica resposta: l’Església fa més que la resta perquè no parla pas només des de la tribuna periodística, sinó que ajuda. Les germanes i els germans hi són in situ. En aquesta ocasió no vaig prendre la posició general respecte al problema del preservatiu, sinó que, únicament, vaig dir (cosa que esdevingué després un gran escàndol) que el problema no pot solucionar-se amb la distribució de preservatius. Han de passar moltes més coses. Hem de ser a prop de les persones, conduir-les, ajudar-les, i això tant abans com després de contraure la malaltia.

I la realitat és que sempre que algú ho requereix, es tenen preservatius a disposició. Però això no resol la qüestió. Han de passar més coses. Entretant, s’ha desenvolupat,justament en l’àmbit secular, l’anomenada teoria ABC, que significa:

«Abstinence – Be faithful – Condom!» [Abstinència – Fidelitat – Preservatiu], on el preservatiu es presenta únicament com a punt d’escapatòria quan els altres dos punts no funcionen. És a dir, la mera fixació amb el preservatiu significa treure tota la transcendència a la sexualitat. I aquest és precisament l’origen perillós del fet que tantes persones no trobin ja la sexualitat com a l’expressió de l’amor, sinó únicament una mena de droga que s’administren ells mateixos. Per això, la lluita contra aquest procés forma part de la lluita perquè la sexualitat sigui valorada positivament i pugui desplegar la seva acció positiva en la totalitat de la condició humana.

Pot haver casos justificats de caràcter aïllat; per exemple, jo diria que, si un home prostituït utilitza un preservatiu, aquest pot ser un primer pas cap a la moralització, un primer tram de responsabilitat per desenvolupar de nou una consciència que no tot està perdut i que no es pot fer tot el que es vol. Però aquesta no és l’autèntica forma d’abordar aquest mal de l’infecció amb VIH. La vertadera forma ha de consistir realment en la humanització de la sexualitat.

Significa això que l’Església catòlica no està, en principi, en contra de la utilització de preservatius?

És obvi que no la veu pas com a solució real i moral. No obstant això, en un o altre cas pot existir, la intenció de reduir el perill de contagi pot ser un primer pas en el camí cap a una sexualitat viscuda de forma diferent, una sexualitat més humana.

Què li sembla personalment a Benet XVI el més atractiu del catolicisme?

Esent encara cardenal, el periodista Peter Seewald li va fer aquesta mateixa pregunta. Prèviament, Ratzinger havia explicat que la fe cristiana no és una teoria, sinó un esdeveniment: “Déu va venir al món i ha actuat; per tant, es tracta d’una acció, d’una realitat, no només d’un conjunt d’idees “. En aquest sentit, responia:” la grandesa de viure aquesta història, de la qual formem part, em sembla una cosa fascinant, és quelcom que, fins i tot només des del punt de vista humà, té molt d’extraordinari. I també m’omple d’admiració que una institució amb tantes debilitats i errors, a nivell humà, segueixi mantenint-se ferma i que jo, mentre en formi part, estigui en comunió amb tots els fidels vius i difunts d’aquesta gran comunitat. I que aquí, en aquesta comunitat, és on també tinc la certesa sobre tot allò que és fonamental en la meva vida -Déu que s’ha fixat en mi-, una certesa on puc fonamentar la meva vida, i amb la qual puc viure i morir “. (cf. Seewald, Peter, La sal de la tierra, pàg. 23)

¿Qué le parece personalmente a Benedicto XVI lo más atractivo del catolicismo?

Siendo aún cardenal, el periodista Peter Seewald le hizo esta misma pregunta. Previamente, Ratzinger había explicado que la fe cristiana no es una teoría, sino un acontecimiento: “Dios vino al mundo y ha actuado; por tanto, se trata de una acción, de una realidad, no sólo de un conjunto de ideas”. En este sentido, respondía: “la grandeza de vivir esta historia, de la que formamos parte, me parece algo fascinante; es algo que, incluso sólo desde el punto de vista humano, tiene mucho de extraordinario. Y también me llena de admiración que una institución con tantas debilidades y errores, a nivel humano, siga manteniéndose firme y que yo, mientas forme parte de ella, esté en comunión con todos los fieles vivos y difuntos de esa gran comunidad. Y que aquí, en esta comunidad, es donde también tengo la certeza sobre todo lo que es fundamental en mi vida -Dios que se ha fijado en mí-, una certeza en la que puedo basar mi vida, y con la que puedo vivir y morir”. (cfr. Seewald, Peter, La sal de la tierra, pág. 23)