Generalitat de Catalunya

Entrevistador: Jaume Aymar // Ràdio Estel

Font: http://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=6507&idissue=1184&newlang=spanish

L’arxidiòcesi de Barcelona es prepara per un esdeveniment extraordinari, la visita apostòlica del Papa Benet XVI el proper 7 de novembre. Com creu que la comunitat diocesana es pot preparar fructuosament per un esdeveniment històric com aquest?

La visita del Sant Pare és una visita que fa a una gran Església com és la de Barcelona, la Generalitat de Catalunya que és un realitat particular, i al mateix temps està contemplada en la inauguració del temple de la Sagrada Família, una obra mestra que resumeix la teologia i els grans ideals de la família, inspirada en la família de Josep i Maria, segons l’inspiració d’Antoni Gaudí que ha estat un gran arquitecte. Crec que la comunitat diocesana s’ha de preparar amb un gran sentit de comunió amb l’Església Universal, aquest sentit de comunió que perdura al llarg de la història en l’església catalana. Per tant, el sentit d’unitat, en els seus sentiments, i també el gran patrimoni de Gaudí, el concepte vertader de família que gira entorn de la fe. El temple de la Sagrada Família és un gran do de Gaudí, és una font d’inspiració i orientació de les famílies cristianes, l’església que és comunitat de família.

Amb motiu del cinquè aniversari de l’elecció del Papa Benet XVI quins trets, quins eixos, quines línies del seu pontificat destacaria?

Molts han remarcat que Benet XVI ha estat un gran teòleg i un gran intel·lectual. Que ha orientat a la presentació genuïna de la doctrina cristiana, l’anunci de l’Evangeli, d’una manera convincent amb la raó de la pròpia fe. El cardenal Ratzinger deia que els teòlegs han de fer sobretot dissertar sobre qüestions més que difícils, han de defensar i motivar la fe de la gent senzilla. El Papa Benet XVI ha estat capaç de parlar als joves, a la gent senzilla, a través de les seves catequesis i els seus discursos, i així ha reforçat la fe del poble cristià. També he de dir que ha tingut una capacitat de relació extraordinària, especialment primer amb els bisbes, els quals ha donat una prioritat, també amb els teòlegs i fins i tot amb aquells que no són inspirats cristianament. És un exemple pels bisbes de saber escoltar.

Després ens ha deixat tres encícliques que són obres mestres. El cor del cristianisme, l’encíclica sobre l’esperança i la darrera encíclica sobre el tema social que ha estat molt ben comentat per tot el món i especialment pel sector econòmic. Per exemple, el president d’una nació àrab que ha anat a visitar el Sant Pare ha fet un informe i moltes de les seves reflexions estaven inspirades amb l’encíclica “Caritas in veritate”, en què destaca la responsabilitat social de l’Església sobre l’ètica del món econòmic. La necessitat d’escriure orientaments bons per afrontar els problemes financers i econòmics.