MADRID
Sorprès per l’èxit de vendes del seu llibre-entrevista a Benet XVI, Llum del món, l’escriptor Peter Seewald (Passau, Alemanya, 1954) ha visitat Espanya per reforçar encara més la seva repercussió mediàtica. No oculta la seva admiració cap a Joseph Ratzinger, a qui atribueix en part la seva tornada a la fe després d’anys de militar en el marxisme.
-¿Les paraules del Papa sobre l’ús del condó són res nou?-Mai abans un Papa havia parlat tan obertament del tema, però no proclama una nova doctrina sobre vida sexual. Deixa clar que la lluita contra la sida no es pot limitar a l’ús del condó. Es tracta de tornar a portar una vida sexual humana.
-Però als catòlics en general i a les prostitutes creients no els queda clar si es pot usar o no.
-Jo no sóc el portaveu del Papa. Aquí estan les seves paraules. Va contestar així.
-Però amb certa ambigüitat, potser calculada…
-Per mi és clar. El preservatiu no és la solució a la sida. La solució seria portar una vida sexual més moderada i més conscient. El Papa no té poder per prohibir a ningú que usi condó. Indica la gran dimensió del problema. Per exemple, la solució contra la sida podria ser la fidelitat, però avui en dia no té valor.
-¿El Papa va llegir el llibre abans de publicar-lo i li va corregir coses?
-Sí. Se’l va llegir. És un llibre autoritzat. I va fer molt poques correccions. Només va canviar aspectes que va pensar que necessitaven una precisió objectiva.
-¿Treure el tema del condó i la sida i la filtració a l’Osservatore Romano han format part d’una estratègia de comunicació?
–Segurament l’assumpte de la sida i els preservatius han fet augmentar les vendes. Però els meus dos llibres anteriors també van tenir èxit.
-¿Creu, com el Papa, que a Espanya hi ha un laïcisme agressiu?
-No vaig tenir temps d’entrar al detall sobre aquest tema. Potser hi ha un laïcisme, un ressorgiment o una tendència. Però similar a la d’altres països d’Occident. El que passa és que a Espanya, al ser de fondes arrels catòliques, és més sorprenent.
-¿Què creu que és el que més preocupa ara mateix el Papa?
–La crisi de l’Església pels abusos sexuals del clero, la pederàstia. També que Déu pugui desaparèixer de la nostra realitat, la nebulització i el futur del cristianisme.
-¿Com està afrontant el Pontífex l’escàndol de la pederàstia?
-Li doldre molt. Ell ja ho sabia.
Els abusos perjudiquen la imatge
de l’Església i fan que tot sembli brut. Però ho afronta amb decisió. Vol que es faci justícia, que les víctimes siguin rehabilitades i indemnitzades.
-¿És aquest un Papa intel·lectual però conservador, reaccionari?
-És molt intel·lectual i un dels grans pensadors del nostre temps. Al mateix temps, és una persona progressista. No seria valorat correctament si no es veu la senzillesa i la bondat que té.
-Creu que l’Església canviarà algun dia la seva doctrina i admetrà el divorci, els anticonceptius i el sacerdoci femení?
-Aquestes no són les preocupacions dels catòlics. Són preguntes dels mitjans de comunicació.
-¿Però formen part de les normes inamovibles de l’Església?
–Sens dubte. Són normes sempre al dictat de l’Evangeli.
-Amb el temps, l’Església ha admès que la Terra és rodona, que tots els humans som iguals…
-L’Església no és estàtica. No és tradicionalista en un sentit negatiu. El Papa s’ha definit com a teòleg que parteix de les bases de l’Evangeli. Hi ha coses que es poden canviar. No se sap què es farà en 100 anys respecte al celibat dels sacerdots, però no s’acceptarà mai l’ordenació de les dones. L’avanç de l’Església catòlica no pot basar-se a convertir-se en una altra església. Ja hi ha una església, la protestant, amb ordenació de les dones i sense celibat. I ha perdut molts fidels.
-O sigui, que es tracta de mantenir la diferència, màrqueting pur.
-No frivolitzem, si us plau.
-Les filtracions de Wikileaks revelen que als EUA Ratzinger no figurava ni entre els 20 primers papables i que és un Papa de transició i molt fàcil de manipular.
-Els nord-americans no són sempre els més ben informats. Es van equivocar. Ja fa cinc anys que és Papa i és una persona fresca i a l’altura dels temps. I mentre Déu ho permeti, seguirà conduint l’Església. Té un estil molt col·legial, de diàleg, no és com un rei de l’Església, sinó com un servidor. Que sigui un serf de l’Església no vol dir que sigui feble.
-¿Com passarà a la història?
-Com un gran mestre de l’Església intel·lectual i espiritual, que ajuda l’Església a reformular-se.
B16 - links 