A Benet XVI se’l podria definir com la persona que ha mobilitzat més persones d’arreu del món, en els últims set anys, superant presidents de govern, estrelles de rock i presentadores de televisió. També podríem dir d’ell que és un escriptor que ha venut més llibres que bona part dels autors contemporanis, gràcies a la seva biografia –encara inacabada- de Jesús de Natzaret. I moltes altres coses: fins i tot, alguns podrien considerar-lo el treballador en actiu amb més edat del planeta. És un professor de formes suaus i paraula ferma. Un bavarès de somriure tímid i gran potència intel·lectual.
Benet XVI és tot això, però, en realitat, seria aquest un retrat molt pobre. El temps permetrà veure amb perspectiva la tasca intel·lectual i pastoral gegantina que aquest sant Pare està duent a terme, en servei dels catòlics i de tota la humanitat. Davant d’una decadència que sembla irreversible, Benet XVI és el gran impulsor d’una renovació cultural profunda. En un món de missatges molt breus, ens està ajudant a no perdre’ns per les branques secundàries del saber, per tenir la valentia de plantejar-se les grans preguntes. Dins un món relativista, el Papa treballa per donar un sentit precís a cada paraula i una paraula a cada realitat. Afronta sense por els tres grans reptes que planteja el nostre món: la recerca exasperada del benestar econòmic, el materialisme pràctic i el subjectivisme dominant. A Deus Caritas Est ens va definir què era l’amor (eros i àgape); a Spe Salvi ens proposa respostes pels nostres anhels més profunds.
Ens proposa, una vegada i una altra, un viatge a allò essencial. El moll de l’ós. Fa només uns dies, Benet XVI ens parlava de l’oració com allò que ens ajuda a llegir la història personal i col·lectiva des de la perspectiva més justa i fidel, que és la de Déu.
Sap que la fe és la força capaç de transformar el món, i pas a pas ens va suggerint maneres de fer-ho possible, i de permetre que, almenys, comenci per transformar-nos a cadascú personalment.
Cada escrit de Benet XVI és un pas en aquesta direcció. Els catòlics, i tots, faríem bé de llegir-lo més sovint i de primera mà.
